PLÀNOL DE L’ITINERARI URBÀ
El poema
POBLE VELL I NOU
Metamorfosi de Figuerola
El poble vell de cop es va fent nou.
El poble fosc avui ja s’il·lumina.
El poble clos en l’ombra ja es desclou
del seu isolament i ja camina.
El poble veu, enllà, amples confins
de viles, que l’envolten com un ram;
els seus racons inerts s’han fet jardins
per plaure, a Figuerola de l’Alt Camp.
El poble, però, resta al pensament
dels fills que hi són i viuen la vellesa
com un adéu d’amors que s‘endú el vent,
en un silenci lluny de posta encesa.
El poble vell es mor, i va vivint
mentre que es va allunyant del segle vint.
