ESGLÉSIA DE SANT JAUME
L’església es va construir al lloc d’un primitiu temple romànic, documentat des del 1194 i del qual se’n conserven alguns elements que es van incorporar a la nova edificació. L’edifici actual és del 1781-1789.
L’església és de planta de creu grega inscrita en un rectangle prolongat per la banda de l’absis. Té voltes de lluneta d’aresta i cúpula al creuer. La façana neoclàssica queda centrada per la porta d’arc escarser amb emmarcament clàssic:, format per pilastres sobre podis que sostenen un entaulament amb imitació de tríglifs i mètopes que conté la imatge del patró, la inscripció de la data i un frontó amb tres pinacles amb boles. L’edifici el corona un gran frontó. El campanar, al costat de l’evangeli, és de base quadrada i cossos vuitavats.
L’altar major està dedicat a la Mare de Déu de l’Esperança, el cambril de la qual el va pintar l’artista Maria Teresa Jou Paulet.
IGLESIA DE SAN JAIME
La iglesia se construyó al lugar de un primitivo templo románico, documentado desde el 1194 y del cual se conservan algunos elementos que se incorporaron a la nueva edificación. El edificio actual es del 1781-1789.
La iglesia es de planta de cruz griega inscrita en un rectángulo prolongado por la banda del ábside. Tiene vueltas de luneta de arista y cúpula al crucero. La fachada neoclásica queda centrada por la puerta de arco escarzano con enmarcamiento clásico:, formado por pilastras sobre podios que sostienen un retablo con imitación de triglifos y metopas que contiene la imagen del patrón, la inscripción de la fecha y un frontón con tres pináculos con bolas. El edificio lo corona un gran frontón. El campanario, junto al evangelio, es de base cuadrada y cuerpos ochovalados.
El altar mayor está dedicado a la Virgen María de Esperança, el cambril de la cual lo pintó el artista Maria Teresa Jou Paulet.
CHURCH OF SAN JAIME
The church was built on the site of a primitive Romanesque temple, documented since 1194 and of which some elements that were incorporated into the new building are conserved. The current building is from 1781-1789.
The church is of Greek cross plan inscribed in a rectangle prolonged by the band of the apse. It has turns of corner window and cupola to the cruise. The neoclassical facade is centered by the segmental arch door with classic framing: formed by pilasters on podiums that hold an altarpiece with imitation of triglyphs and metopes that contains the image of the patron, the inscription of the date and a pediment with three pinnacles with balls. The building is crowned by a large pediment. The bell tower, next to the gospel, is of square base and eight-sided bodies.
The main altar is dedicated to the Virgin Mary of Esperança, the chandelier from which the artist Maria Teresa Jou Paulet painted it.
Els poemes
DOS PATRONS
Sant Jaume i Sant Antim
Entre el Patró, sant Jaume, i sant Antim,
el copatró també de Figuerola,
les festes ballen sense mirar prim,
empreses per la sana xerinola.
El temple bull de misses i de cants,
cada any, commemorant-ne llur diada;
estiu i primavera tots dos sants
fan que la gent s’hi lliuri endiumenjada.
Sant Jaume du un missatge de Galícia,
i sant Antim, d’un poble italià,
però dins Figuerola són delícia
perquè tots dos patrons sap festejar.
Festa Major sant Jaume ens encomana,
mes sant Antim ens canta amb la campana!
BATEC DE CAMPANA
El rellotge del campanar
Fa segles que, a l’església, un rellotge
parla del temps que no s’atura mai;
mira el poblet des de la seva llotja
i marca hores de pena o bé d ‘esplai.
Amb la nova veuassa de campana
trenca silencis plàcids tot el jorn
i escampa pels costers i per la plana
ressons que van ballant sense retorn.
A uns els diu la pressa o el retard,
a d’altres, tocs d’espera o de represa,
però el rellotge mira, lluny, la mar
i navega cada hora ben apresa.
Fa segles que batega, com un cant,
i el cor de Figuerola va marcant.
LLAR DE TOTS
L’església de Figuerola del Camp
Camí del cimadal de Figuerola,
més gran que tota llar que hi ha a la vila,
ben sola, dia i nit, no està mai sola
car té una Santa Llum que la vigila.
L’església, romànica i barroca,
acull també molts segles d’antigor;
de les arrels del poble fou la soca
i ens mira encara amb l’ull d’un rosetó.
Al seu voltant la vida fa més vida
i el poble creix per tres dels seus costats;
es mira les muntanyes, i no crida;
només la senten, lluny, els espadats.
Algunes nits s’encén com un tió…
Llavors vesteix les ombres de claror!
