ESGLÉSIA DE SANT MATEU
Construcció originàriament romànica (XII- XIII), d’una nau amb sagristia sobresortint a la banda exterior esquerra. Té porta d’accés lateral, d’arc de mig punt amb dovelles de pedra, que presenta una senzilla decoració geomètrica tallada en la pedra de la dovella centrals, l’arquivolta i les impostes. Damunt la porta hi ha un espadat. L’església té un cimbori vuitavat. La coberta és a dues vessants, de teula. La construcció és de pedra, amb arrebossat.
Al paviment de l’església s’hi troben esteles mortuòries recuperades del primitiu cementiri. Declarada com a Bé Cultural d’Interès Local.
IGLESIA DE SANT MATEU
Construcción originariamente románica (XII- XIII), de una nave con sacristía sobresaliendo a la banda exterior izquierda. Tiene puerta de acceso lateral, de arco de medio punto con dovelas de piedra, que presenta una sencilla decoración geométrica tajada en la piedra de la dovela centrales, la arquivuelta y las impostas. Encima la puerta hay un espadado. La iglesia tiene un cimborio ochavolado. La cubierta es a dos vertientes, de teja. La construcción es de piedra, con enlucido.
En el pavimento de la iglesia se encuentran estrellas mortuorias recuperadas del primitivo cementerio. Declarada como Bien Cultural de Interés Local.
CHURCH OF SANT MATEU
Originally Romanesque construction (XII-XIII), of a nave with sacristy protruding to the left outer band. It has a side access door, with a semicircular arch with stone voussoirs, which has a simple geometric decoration cut in the stone of the central voussoirs, the arquivuelta and the imposts. Above the door there is a swordsman. The church has an octagonal dome. The roof is two slopes, tile. The construction is made of stone, with plaster.
Mortuary stars recovered from the original cemetery are found on the pavement of the church. Declared as a Cultural Asset of Local Interest.
El poema
RETORN
De Miramar a Figuerola
De dalt de Miramar veig Figuerola
mig amagada rere d’un tossal;
l’esguard, enllà dels pobles, ara em vola
i gira pels espais amb jocs de vals.
M’assec sobre els relleus de l’alta roca
i miro com s’ajoca el Sol del jorn,
i a poc a poc la llum, que en resta poca,
em posa als peus la passa de retorn.
Camins avall, contemplo Miramar
Que resta sobre els cingles, arrapant-se.
Fa poc que l’he deixat, al cap al tard,
I el vespre ja se m’omple d’enyorança.
I arribo a Figuerola, quan la nit
tot just és un nadó de l’infinit.
